El relleu costaner, és aquell relleu que es refereix als accidents geogràfics que es troben en les, que és el lloc on la terra emergida i el mar tenen contacte.
Entrants: els entrants són aquells que estan envoltat de terra per tres dels seus costat però per un tenen sortida al mar, com les, badies, fiords, etc.
Sortints: en aquest cas la part terreste es recolza més a l'oceano. Aquestes estan envoltades per aigua per tres dels seus costats, mes, per un un altre s'uneixen amb una massa de terra regularment per un istme. Entre els principals relleus costaners sortints estan les penínsules, els caps i les puntes.
Però el relleu costaner abasta també altres característiques de les costes, tals com les fosses marines i els archipèlags,
A més dels:
Penya-segat: escarpe litoral modelatge per l'acció erosiva de l'onatge i dels corrents derivats d'ell, sobre roques de qualsevol naturalesa. Formant cantiles o graons amb els quals les ones s'estavellen.
Tómbolo: barres de sorra que uneix el continent amb una illa petita.
marismes: aiguamoll format per materials transportats al mar.
Fletxes litorals: cordó de terra a l'interior de la badia.
Platges:dipòsit de sorra.
Farallons: roca alta i tallada verticalment especialment la situada en la costa.
Albuferes: llacunes litorals d'aigua salina o lleugerament salobre separada del mar per un cordó de sorra.
illa: porció de terra envoltada d'aigua pertot arreu.
deltes:Secció on un riu desemboca formant una espècie de triangle en la costa i que té molts sediments.
BADLANDS: Relleu molt erosionat de zones àrides argilenques, on predominen les xaragalls, o barrancs originats per les rierols, quan les pluges són molt intenses i irregulars, i la vegetació és escassa.
BERROCAL O CANCHAL: Paisatge format per la acumulació caòtica de bloques de roca granítica, de forma arrodonida.
CALA: Platja petita, associada a una costa submergida on el mar ha inundat el curs baix d’una vall fluvial.
CALDERA: Gran depressió en terreny volcànic, de forma circular, originada per l’enfonsament d’un volcà o per les emissions violentes de magma al exterior i l’erosió.
CANÓ: Vall estreta de parets verticals i profundes originat per un riu en zones de roques calcàries.
OTERO O MONT ILLA: Relleu residual que s’origina en zones d’erosió quan hi ha roques més resistents a l’erosió provocada pel vent i les aigües.
COBERTA SEDIMENTÀRIA: Materials estratificats que recobren un sòcol.
COLMATAR: Reblir una depressió del terreny mitjançant la sedimentació de materials transportats per l’aigua.
CON VOLCÀNIC: Muntanya volcànica aixecada al voltant del punt d’emissió d’un crater.
CONCA SEDIMENTÀRIA:Depressió de forma plana formada en l’Era Terciària després de l’enfonsament d’un bloc del sòcol, com a conseqüència de les pressions orogèniques alpines.
DELTA: Dipòsit de sediments de forma triangular que alguns rius formen al desembocar a un mar o un llac d’aigües tranqui-les.
DOLINA O TORCA:Depressió càrstica tancada, de forma circular.
FALLA: Clivella d’origen tectònic que afecta a una ampla extensió del terreny i que s’acompanya d’un desplaçament dels blocs de roques fracturades.
FOSA TECTÒNICA: Zona de l’escorça terrestre enfonsada entre falles paral·leles. És una depressió o corredor d’origen tectònic de gran longitud.
FRACTURA: Ruptura d’una roca. Si la fractura implica desplaçament de blocs es denomina falla; en cas contrari s’anomena diaclasa.
GOLF: Gran extensió de mar que s’endinsa en la terra entre dos caps i és major que una badia.
IBÓN: Llac d’origen glacial, que pot aparèixer en el circ o en altres parts d’un glacial.
LENAR: Xarxa de solcs formats per la dissolució de l’aigua dels rierols en la superfície de roques calcàries. Poden ser de alguns centímetres o de alguns metres, i presenten arestes agudes i arrodonides.
MASSÍS ANTIC: Part del sòcol paleozoic que, afectat per l’orogènesi alpina, s’ha deformat i rejovenit, formant-hi muntanyes de mitjana altura i cims arrodonides i suaus.
MALPAÏSOS: Superfícies irregulars d’origen volcànic formades per colades viscoses solidificades, que donen lloc a paisatges erms.
MARISMES : Zona baixa i pantanosa inundada per les aigües del mar o per la desembocadura d’un riu i colmatada pels sediments merins i fluvials.
OROGÈNIA: Conjunt de forces i pressions sobre l’escorça terrestre que pleguen i fracturen els estrats. ES relaciona amb l’activitat volcànica.
PENIPLANURA: Superfície de gran extensió, quasi plana i suaument ondulada, produïda per un llarg procés d’erosió, formada per materials antics i desgastats, on ocasionalment es troben relleus residuals.
POLJÈ: Gran depressió d’origen càrstic, de fons pla, delimitada per vores més o menys abruptes, de centenars de metres d’ample i alguns kilòmetres de llarg, que generalment es troba recorreguda per rius encaixats.
SERRALADA DE PLEGAMENT: Gran alineació muntanyosa sorgida amb l’orogènesi alpina al plegar-se materials sedimentaris dipositats pel mar a les vores dels massissos o a les foses marins.
SIMA: Obertura càrstica estreta, com un pou amb forma d’embut, que s’obri i eixampla en les roques calcàries i comunica la superfície amb coves i galeries subterrànies.
SÒCOL: Planura o altiplà que es va formar a l’Era Primària per l’erosió de les serralades sorgides en l’orogènesi herciniana. Forma la base de posteriors conques sedimentaries i serralades.
TERRASSES: Franges de terreny pla suspeses als costats del riu i originades per la potència erosiva de les aigües en diferents moments, en funció d ela càrrega d’al·luvions que porten.
EL RELLEU COSTANER
El relleu costaner, és aquell relleu que es refereix als accidents geogràfics que es troben en les, que és el lloc on la terra emergida i el mar tenen contacte.
Entrants: els entrants són aquells que estan envoltat de terra per tres dels seus costat però per un tenen sortida al mar, com les, badies, fiords, etc.
Sortints: en aquest cas la part terreste es recolza més a l'oceano. Aquestes estan envoltades per aigua per tres dels seus costats, mes, per un un altre s'uneixen amb una massa de terra regularment per un istme. Entre els principals relleus costaners sortints estan les penínsules, els caps i les puntes.
Però el relleu costaner abasta també altres característiques de les costes, tals com les fosses marines i els archipèlags,
A més dels:
Penya-segat: escarpe litoral modelatge per l'acció erosiva de l'onatge i dels corrents derivats d'ell, sobre roques de qualsevol naturalesa. Formant cantiles o graons amb els quals les ones s'estavellen.
Tómbolo: barres de sorra que uneix el continent amb una illa petita.
marismes: aiguamoll format per materials transportats al mar.
Fletxes litorals: cordó de terra a l'interior de la badia.
Platges: dipòsit de sorra.
Farallons: roca alta i tallada verticalment especialment la situada en la costa.
Albuferes: llacunes litorals d'aigua salina o lleugerament salobre separada del mar per un cordó de sorra.
illa: porció de terra envoltada d'aigua pertot arreu.
deltes: Secció on un riu desemboca formant una espècie de triangle en la costa i que té molts sediments.
BADLANDS: Relleu molt erosionat de zones àrides argilenques, on predominen les xaragalls, o barrancs originats per les rierols, quan les pluges són molt intenses i irregulars, i la vegetació és escassa.
BERROCAL O CANCHAL: Paisatge format per la acumulació caòtica de bloques de roca granítica, de forma arrodonida.
CALA: Platja petita, associada a una costa submergida on el mar ha inundat el curs baix d’una vall fluvial.
CALDERA: Gran depressió en terreny volcànic, de forma circular, originada per l’enfonsament d’un volcà o per les emissions violentes de magma al exterior i l’erosió.
CANÓ: Vall estreta de parets verticals i profundes originat per un riu en zones de roques calcàries.
OTERO O MONT ILLA: Relleu residual que s’origina en zones d’erosió quan hi ha roques més resistents a l’erosió provocada pel vent i les aigües.
COBERTA SEDIMENTÀRIA: Materials estratificats que recobren un sòcol.
COLMATAR: Reblir una depressió del terreny mitjançant la sedimentació de materials transportats per l’aigua.
CON VOLCÀNIC: Muntanya volcànica aixecada al voltant del punt d’emissió d’un crater.
CONCA SEDIMENTÀRIA: Depressió de forma plana formada en l’Era Terciària després de l’enfonsament d’un bloc del sòcol, com a conseqüència de les pressions orogèniques alpines.
DELTA: Dipòsit de sediments de forma triangular que alguns rius formen al desembocar a un mar o un llac d’aigües tranqui-les.
DOLINA O TORCA: Depressió càrstica tancada, de forma circular.
FALLA: Clivella d’origen tectònic que afecta a una ampla extensió del terreny i que s’acompanya d’un desplaçament dels blocs de roques fracturades.
FOSA TECTÒNICA: Zona de l’escorça terrestre enfonsada entre falles paral·leles. És una depressió o corredor d’origen tectònic de gran longitud.
FRACTURA: Ruptura d’una roca. Si la fractura implica desplaçament de blocs es denomina falla; en cas contrari s’anomena diaclasa.
GOLF: Gran extensió de mar que s’endinsa en la terra entre dos caps i és major que una badia.
IBÓN: Llac d’origen glacial, que pot aparèixer en el circ o en altres parts d’un glacial.
LENAR: Xarxa de solcs formats per la dissolució de l’aigua dels rierols en la superfície de roques calcàries. Poden ser de alguns centímetres o de alguns metres, i presenten arestes agudes i arrodonides.
MASSÍS ANTIC: Part del sòcol paleozoic que, afectat per l’orogènesi alpina, s’ha deformat i rejovenit, formant-hi muntanyes de mitjana altura i cims arrodonides i suaus.
MALPAÏSOS: Superfícies irregulars d’origen volcànic formades per colades viscoses solidificades, que donen lloc a paisatges erms.
MARISMES : Zona baixa i pantanosa inundada per les aigües del mar o per la desembocadura d’un riu i colmatada pels sediments merins i fluvials.
OROGÈNIA: Conjunt de forces i pressions sobre l’escorça terrestre que pleguen i fracturen els estrats. ES relaciona amb l’activitat volcànica.
PENIPLANURA: Superfície de gran extensió, quasi plana i suaument ondulada, produïda per un llarg procés d’erosió, formada per materials antics i desgastats, on ocasionalment es troben relleus residuals.
POLJÈ: Gran depressió d’origen càrstic, de fons pla, delimitada per vores més o menys abruptes, de centenars de metres d’ample i alguns kilòmetres de llarg, que generalment es troba recorreguda per rius encaixats.
SERRALADA DE PLEGAMENT: Gran alineació muntanyosa sorgida amb l’orogènesi alpina al plegar-se materials sedimentaris dipositats pel mar a les vores dels massissos o a les foses marins.
SIMA: Obertura càrstica estreta, com un pou amb forma d’embut, que s’obri i eixampla en les roques calcàries i comunica la superfície amb coves i galeries subterrànies.
SÒCOL: Planura o altiplà que es va formar a l’Era Primària per l’erosió de les serralades sorgides en l’orogènesi herciniana. Forma la base de posteriors conques sedimentaries i serralades.
TERRASSES: Franges de terreny pla suspeses als costats del riu i originades per la potència erosiva de les aigües en diferents moments, en funció d ela càrrega d’al·luvions que porten.
MAPA DEL RELLEU COSTANER